Eina missa repetició d’uo sacrifici de Crist?

La missa es lo centre de la vida cristiana porque en ella l’uo sacrifici únic de Crist se torna present de forma incruenta, perpetuando sa oferta redentora en la croce. Com ensenya lo Catecisme de la Eglésia Catòlica (CIC 1366), l’Eucaristia representa l’uo sacrifici de la croce, essent el seu memorial. Ella aplica los fruits d’esta sacrifici, com la remissió dels pecats. Crist s’ofereix una volta per totes (Hebreus 7,27; 9,26; 10,10) i, en la missa, esta única oblaçó es fa present, no com a repetició, sinó com a actualització sacramental (1 Corintios 11,24-25; Lucas 22,19-20; Hebreus 9,14).

Lo Catecisme (CIC 1367) ensenya que l’uo sacrifici de Crist i l’a de l’Eucaristia no son dues sacrifici distints, sinó que son un únic e mateix acte: "és la mateixa víctima que s’ofereix". En la missa, l’Eglésia participa d’este sacrifici, oferint-se també amb Crist. Com diu S. Pau, la vida dels fidels, les seues sofrements i les seues oracions s’uneixen al sacrifici de Crist (Colossenses 1,24; Romans 12,1). Quan participem de l’Eucaristia, s’unixem a l’oferta de Crist, com un sol cos (1 Corintios 10,16-17).

La oblaçó de Crist, que va aconseguir per nosaltres una redempció eterna (Hebreus 9,12), perpetua-se en la missa (CIC 1368), donant als cristians la possibilitat d’unir-se a esta oferta. L’Eucaristia es, així, un sacrifici propiciatori (Isaías 53,5; Mateus 26,28), aplicant a tots els fidels la gràcia de la redempció obtinguda una volta per totes per Crist. La missa no es una repetició, sinó la viva presència de l’uo sacrifici de Crist, que se renova en la litúrgia per la salvació de totes les generacions.