Per què els catòlics creuen en la transubstanciació?

El paràgraf 1413 del Catecisme de l'Església Catòlica, afirma que, mitjançant la consagració realitzada pel sacerdot (pare o bisbe), s'opera la transubstanciació del pa i del vi en el Cos i la Sang de Crist. Malgrat que es mantinguin el sabor, l'olor i les característiques físiques del pa i del vi, la seva substància és completament alterada (ja no és pa, ja no és vi, és Crist en Cos, Sang, Ànima i Divinitat present de manera real i veritable, viu i gloriós).

L'Eucaristia és el centre de la fe catòlica, ja que representa el sacrifici únic de Crist que es perpetua i s'actualitza (es fa present) en cada celebració de la missa. Segons la Carta als Hebreus, el sacrifici de Crist és "únic i irrepetible" (Hebreus 7,27; 9,26; 10,10). Això significa que Crist s'ha ofert una vegada per totes per la salvació de la humanitat, i l'Eucaristia fa present aquest sacrifici sense repetir-lo.

Jesús va instituir l'Eucaristia durant l'Últim Sopar, com es relata als Evangelis i a les cartes de Sant Pau. En aquella ocasió, va prendre el pa i el vi i va afirmar: "Això és el meu cos... Això és la meva sang" (Mateu 26,26-28; Lluc 22,19-20; 1Corintis 11,23-25). Així, Jesús va donar als apòstols i a tota l'Església el mandat de celebrar l'Eucaristia en memòria d'ell, perpetuant el seu sacrifici al llarg dels segles.

En Joan 6, Jesús es presenta com el "Pa de Vida", dient: "Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel; qui mengi d'aquest pa viurà eternament" (Joan 6,51). Ell és "veritable aliment i veritable beguda" (Joan 6,53-56), no només un símbol, sinó la presència real de Crist a l'Eucaristia.

Quan participem a l'Eucaristia, no només recordem el sacrifici de Crist, sinó que ens convertim en part d'ell. Sant Pau afirma que, en menjar el pa i beure del càlice, participem del cos i de la sang de Crist (1Corintis 10,16-17). Cada vegada que s'és celebra l'Eucaristia, el sacrifici de Crist es fa present, tal com ell mateix va instruir: "Feu això en memòria de mi" (Lluc 22,19).

L'Eucaristia és també el nou pacte en la sang de Crist (Lluc 22,20; 1Corintis 11,25), renovant l'aliança entre Déu i la humanitat. En comulgar, som cridats a estar en estat de gràcia, ja que, com Sant Pau ens adverteix, qui menja i beu indegudament, "menja i beu la seva pròpia condemna" (1Corintis 11,27-29). Per tant, l'Eucaristia exigeix reverència i preparació espiritual, ja que en ella Crist es fa present en tota la seva plenitud.

En resum, l'Eucaristia és el misteri de la fe on el pa i el vi, mitjançant la transubstanciació, esdevenen el Cos i la Sang de Crist, perpetuant el seu sacrifici redemptor i unint-nos a ell en comunió.